Ajagut en el llit

"... tinc escrit
que el camí és llarg
... tanco els ulls
i amago el desig"
 

Ajagut en el llit,

en una penombra sense fi,

escolto dins meu,

el ressò dels teus darrers mots,

en aquest present eteri i etern

que no em deixa dormir

ni m’acaba de desvetllar,

penso amb tu i en el temps

que hem deixat passar

des d’aquell mig vespre,

mig nit,

on entestats

en tornar-nos a conèixer volíem

que el terra es fes llit,

i de cada dit en sortís

un bri de vida.

Esperant noves de tu,

estic enganxant els mots

que em van arribant

per recollir-los

en una petita carta d’amor,

que qui sap si mai t’arribarà,

i que rellegiré tants cops

com pensi en tu.

Envoltat de paraules i fets

Envoltat de paraules i fets,

jo encara sóc més cec,

no veig el que m’ensenyes,

i ho busco entre el munt de mots

i d’instants que m’envolten,

i no trobo cap resposta

que demano cridant al vent

i em fa l’efecte

que se m’esmuny

d’entre les mans i ja s’acaba.

Et demano

que em diguis

on guardes els talismans

que reviscolen tot el que som

l’un per l’altre

i no obtinc més respostes

que noves cançons i nous silencis.

Diguem de quin color

són els estels que he de mirar,

on s’escapçaran les ones,

on sortirà la lluna,

on em bufarà el vent,

on la pluja em netejarà l’enteniment.

Diguem el mots

que em fan viure,

parla’m a cau d’orella

amb els sons

que em tranquil·litzen.

Quan lo desconegut

Quan lo desconegut

sigui ja el meu camí,

després del comiat,

vull imaginar somriures,

volant alhora

amb les cendres

dels meus records,

dels meus somnis,

del que fou

o vaig voler ser,

un cant

que s’estengui enlairant-se

cap a l’arc de Sant Martí,

i ho pinti tot

a contrallum

dels seus colors.

Quan l’ombra de la nit

confongui ja el meu record

i el meu temps hagi passat,

quan les dues llàgrimes

siguin eixutes,

penseu per un instant

en el cor

que us va estimar

i maldestre va voler

posar-hi mots

als sentiments,

aleshores,

deixeu que la música

soni alegre

i viviu la vida

que m’hagués agradat

viure amb vosaltres

des del racó del patí

que tants cops vaig contemplar,

i sentir si cal

els esglais

de mil infants xisclant la vida

que se’ls enceta al davant,

i amb tu estimada,

descansar en aquell banc

per veure la tardor daurada,

o a la vora de la llar,

veient-te feliç,

tranquil·la o descansant

del teu estimat company.

Quan l’espatlla

sigui el meu present,

quan el mot sigui un record,

quan el tacte s’hagi marcit,

quan cada matí

sigui un altre matí

sense mi,

viviu la vida

que no us vaig poder oferir.

Aquest laberint

camino amb la inèrcia
d’unes passes
que no saben on van
ni pretenen arribar en lloc.

 Maria Varu

Aquest laberint,

que és el meu temor,

aquesta angoixa,

que és el meu camí,

aquesta cruïlla,

que és la meva vida,

aquesta cova,

que és el meu espai,

aquesta presó,

que és la meva angunia,

aquest horitzó,

que és el meu dogal,

aquest sospir,

que és el meu instant,

aquesta inèrcia,

que és el meu batec,

aquest full blanc,

que és el meu escrit,

aquest silenci,

que és el meu vers parlat,

aquesta foscor,

que és la meva ceguesa,

aquesta solitud,

que és meva companya,

aquest demà,

que és la meva esperança...

Tot això

que convergeix en tu,

que ets la meva plenitud.

El temps ha anat passant

El temps ha anat passant

esperant els mots

que ara arriben com un cant,

amb preguntes i precs,

no parlen

dels records d’aquells dies

que fosos en el tel d’un ahir,

s’obliden dels seus encants.

En la distància callat

beso el teu retrat

que guardo d’amagat,

que tinc al cor, plegat.

Oblidar-te potser,

quan mori l’enteniment,

quan en un mar de boires

navegui el meu cervell.

Encara que no hagués

cap record per retratar-me

d’un passat mal recordat,

potser el teu llumí

fos, el darrer en apagar...-se.

El meu camí es des d’aleshores,

recollir els trossos de cor

que vas anar espargint

per tots els vells camins

que vàrem transitar.

Ja no sóc l’al·lot

que coneixeres,

ni el vell

que potser creus que sóc,

sóc un home més,

assegut mirant passar la vida

navegant per un vell riu,

de cara a mar...