Un dia,
el record
deixarà de ser-ho,
i tornaré cansat
de cercar el que ja tenia
i no vaig voler veure.
Un dia,
si no s’ha canviat el pany,
et trobaré dormida,
cansada de tota una vida,
premen com no,
els llavis,
com jo volia.
Un dia,
recolliré la llibreta
on escrivia
els nostres versos,
gastada
de rellegir els mots
que creies,
eren mentida.
Un dia,
si vols,
et duré mig dormida
sota el cobrellit
en aquella cambra
ara freda,
on abans singlotàvem
rialles i petons.
Un dia,
si vols,
deixaràs d’estar sola.
http://lauracaropardo.blogspot.com.es/2014/02/invierno.html
1 comentari:
http://www.youtube.com/watch?v=DbP6TtDbszE&feature=kp
Publica un comentari a l'entrada