La bellesa es guarda
entre arbrades pujant
al cel.
Potser amagades
de vistes curiosament
curioses.
Entre escales
que t’animen a pujar
i baranes que t’enganyen
en equilibris
esgotats.
El somni d’arribar
a dalt.
El somni de descobrir
la bellesa que altres ja han
descobert,
Vistes qe confonen
i et sembla entrar silent
en una nit de pensaments
a ulls clucs,
de retornar als somnis
que de petits
ens feien pujar
a cels
i muntanyes.
Em vols a la vora
per fer-te ombra.
Vols sentir-te protegida
al meu costat.
Esperes això
que t’ofereixo
sigui la mostra
d’una estimació
que no puc sentir
i que em demanes
de totes maneres,
silent,
amb ulla perduts
en un mar blau,
amb carícies robades
en breus instant
d’aproximació.
No sóc ni puc ser,
aquell que de mi esperes,
i tampoc m’he plantejat
si ho vull ser.
Viu una vida més teva.
Viu una vida
cercant allò més real.
Viu amb les limitacions
que t’imposes
i que vols jo mantingui.
Cada replà
pinta un color
en el cor dels
que hi viuen
Cada replà
veu només el seu color
i el creu únic
La resta de colors
i replans són diferents,
però no millors
creu el veí de cada replà,
el meu és únic
i el més important.
Cada replà
és tanca encara
que hi entri l’aire
o mostrin
les seves protestes,
pengin la roba neta
o pensin
en guanyar diners,
també que hi ha quelcom
més que ens pot unir.
Però cada replà
és diferent
i ho vol seguir sent.
Plomeja l’ànec
el color verd
pel cos
i llueix un collar
que porta
amb distinció.
Navega per rieres,
rius i llacs,
però també
li agrada volar
barrejant
el blau del cel
amb el verd del coll.
Clouran els teus ulls
sota els meus petons
i et faran un nou camí
les carícies
que jugant et deixaré.
Mira’m de nou apropar
el meu cos al teu
i deixa’m escalfar-lo
amb la calor del meu
i del meu desig.
