La bellesa es guarda
entre arbrades pujant
al cel.
Potser amagades
de vistes curiosament
curioses.
Entre escales
que t’animen a pujar
i baranes que t’enganyen
en equilibris
esgotats.
El somni d’arribar
a dalt.
El somni de descobrir
la bellesa que altres ja han
descobert,
Vistes qe confonen
i et sembla entrar silent
en una nit de pensaments
a ulls clucs,
de retornar als somnis
que de petits
ens feien pujar
a cels
i muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada