Majestuós el vaixell talla la mar,
com l’alè de qui des del port
el mira marxar.
Inflades d’orgull
amb el vent com a company
empenyen les veles el vaixell,
deixant rere seu una estela blanca
que a la fi serà el darrer que es veurà.
Pinta de daurat el sol punts d’aigua
i els fa brillar al voltant de les fustes
que suren i se’l endú més enllà
de l’horitzó llunyà.
Qui mira, també té dos punts
que el sol fa brillants,
amb gust de la mar,
dues llàgrimes
van lliscant galtes avall,
com el vaixell ho fa per la mar
