Anit en fer-se fosc

 

Anit en fer-se fosc,

s'encengué la foguera

de la nit de Sant Joan,

Màgica, la nit,

màgica la festa,

el ball i la coca.

 

Exultant amb el vestit volant

els teus amics i tu

i jo a la vora,

tot sol mirant.

 

El foc et feia ombres

i amb les ombres

com un follet volaves,

per la nit de Sant Joan.

 

Restes queden del foc,

restes de petards,

restes de petons

a les restes del ball.

 

Un glop de mistela

un tall de coca

la mirada fixa

en la teva boca.

 

Petons i abraçades

els dies d'estiu

les festes són començades.

El teu somriure, el més viu.

 

Ahir, tothom feia festa,

gatzara i alegria

que n'era el dia

i per la nit, tot era gresca.

 

Al ball de la rotllana,

abraçats en la cadena

salts de tota mena

veient-te d'aprop nina de porcellana.

 

Em gasta l'amor

el temps de veure't,

i et desitjo

omplir-te de petons,

abraçades

i cançons.

La nit s'ha acabat,

Sant Joan ha arribat.

I tu t'has clos a casa

per descansar.

Nina de porcellana.

Marxaven les notes cap a casa

 

Marxaven les notes cap a casa

el juny calorós ja s'acabava

es tancava l'escola

i tu marxaves tota sola.

Ens dèiem adéu

amb un bri de veu

et vaig demanar un bes

i tota decidida me'l donaves.

 

Era tota l'herència que em quedava

de passar les nits pensant en tu

les nits que sol plorava

tant sol de pensar amb tu.

 

Sant Joan era a la vora

i al carrer fèiem foguera

jo no et volia fora

només que sortissis de la fumaguera.

 

Donar-te un petó

entre ball i ball

o tant sols ballant

davant de la foguera

de Sant Joan.

Ballo ara aquells balls

 

A love so beautiful The summer sun went down on our love long ago But in my heart I feel the same old afterglow A love so beautiful in every way A love so beautiful we let it slip away We were too young to understand to ever know That lovers drift apart and that's the way love goes A love so beautiful a love so free A love so beautiful a love for you and me And when I think of you I fall in love again A love so beautiful in every way A love so beautiful we let it slip away And when I think of you I fall in love again A love so beautiful we let it slip away A love so beautiful in every way A love so beautiful we let it slip away.

Un amor tan hermoso El sol de verano cobijo nuestro amor hace tiempo Pero en mi corazón siento el mismo viejo brillo Un amor tan hermoso en todas sus formas Un amor tan hermoso que nos lleva lejos Éramos tan jóvenes para entender que jamás sabes Que el amor nos aparte y que los caminos del amor continúan Un amor tan hermoso, un amor tan libre Un amor tan hermoso, un amor para ti y para mi Y cuando pienso en ti caigo enamorado otra vez Un amor tan hermoso en todas sus formas Un amor tan hermoso que nos lleva lejos Y cuando pienso en ti caigo enamorado otra vez Un amor tan hermoso que nos llevo lejos Un amor tan hermoso en todas sus formas Un amor tan hermoso que nos lleva lejos.

Ballo ara aquells balls que mai vam fer i descansen els llavis en els petons dels ahir que ja no hi són. Et vaig conèixer ple de joventut i amb ulls de devoció que semblaven no acabar-se mai. El somriure que m’encisava encenia el sol de cada jorn i la lluna venia quan em deies adéu. Després somiava estimar-te  com sempre havia desitjat, ajuntant els braços cossos que s’estimaven tan tendrament que semblaven de joguina, enamorat com mai ho havia estat. El temps ha anat pintat els anys de diversos colors fins arribar a un gris que em prem el cor i no em deix respirar. Cada nit t’imagino al meu costat i et duc a l’orella els mots que em dicta el cor tant suau que tem que mai t’arribin dins. Hem canviat, el temps ens ha dut per camins que no podíem sospitar, però em queda recordar aquell amor joiós que per un temps va ser el nostre món. No vull que em fugin entre els dits els darrers records que tinc dels dies que passarem tant a prop, ni oblidar el regust variant dels teus llavis, ni de la pell sempre terça dels teus pits i de la resta del teu cos. No vull que allò que vam tenir s’apagui amb rancúnies i mots vells d’oblit entre tots dos. Tu guies la barca del que pot passar, tens a les mans el timó de tot allò, que sigui encara viu o que s’estavelli en qualsevol racó.

 

 

Tinc els peus

 

Tinc els peus

plens de la cendra

de les paraules

que mai llegiràs

i que mai

repetiré davant teu.

Paraules que volien ser versos

escrites en el full blau

d’un cel llunyà.

Paraules perdudes

que mai ningú escoltarà.

Tinc els peus

de color cendra,

gairebé com l’anima

de plorar les coses

que no poden ser.

He cremat tants versos

que la lluna es veia roja

del color de les flames.

He deixat blocs morir,

quedant solament l’espiral

que unia els efímers escrits.

T’he promès mil vegades

ofegar-te en l’oblit

i plorar només la meva pèrdua,

i mil vedades ho he fet,

i mil vegades he estat vençut

pel teu record.

Ara bufa una brisa

i va escampant pels voltants

el fruit cremat

dels meus pensaments

i la resta del meu cor ferit.

No sé quines promeses

més incompliré.

No sé quants versos

més cremaré.

No se quantes nits ploraré

a la lluna l’absència

dels teus dits,

el so de les paraules

que mai em vas dir.