Capten els ulls la bellesa

 

Capten els ulls la bellesa

que ensenyes.

Crida el cor

per tenir-la  a l’abast.

No sempre

és el que desitgem

el que el cor necessita.

No sempre encertem

amb els que volem.

No sempre...

Bella és la flor

 

Bella és la flor

que t’enamora.

Bella la imatge

que el cor tria.

Bella la imatge

del cel lluent.

Bella, bella, bella...

Però a la fi,

marcida la flor,

trencat el cor,

fosc el cel.

No sempre

la bellesa

dura per sempre.

Jugo amb les lletres del teu nom

 

Jugo amb les lletres del teu nom,

com tu jugues amb els somnis del meu cor.

Deleixes dels colors que t’envolten,

quan embolcalles els que m’agraden i els oblides.

Tu et vols semblar a les fúries que els temps ens porten,

però m’abandones al silenci més fosc.

Si ara em sembles el teu nom tan bell

com la persona que em va enamorar,

series l’arc de sant Martí.

Prem la mà la dura pell

 

Prem la mà la dura pell

que s’ha fet de pedra,

guarda dins el cor

i l’anima de la roca mare

de la que va néixer.

Et trobo per enlloc on vagi,

canviarà la forma,

canviarà la grandària,

canviarà el color

i potser també

canviarà la duresa,

però sempre seràs la roca

que trencà el meu cor.

Tries la cara i tries la creu

 

Tries la cara i tries la creu.

Busques escapar dels dubtes,

dubtant de tot.

Volies ser dia i ser nit.

Volies deixar enrere les certeses

i els temors.

Flueixes entre

les dues bandes oposades.

Ets uns riu que no sap triar

quina riba vol tocar abans.

Assedega aigua fresca

 

Assedega aigua fresca

la set que tinc.

Remulla’m la pell

que la seva absència escalfa.

Regalima gota a gota

on abans hi havia petons.

Amaga amb el ruixat

que ens deixes les llàgrimes

que el cor no pot evitar.