Són les lletres
les que et perden
i la veu que parla fort.
Escoltes sense sentir els mots
que t’arriben sense ferir
i tu veus en cada lletra una falç
que et vol la sang.
Feies dels mots versos
i amb els versos cantaves poemes,
ara s’ha descolorit el teu pensar
i torno a dir que només veus
que qui et respon et vol ferir.
La meva arma serà ara el silenci,
que també talla i fa bullir la sang.
Són les lletres
les que et perden i t’allunyen de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada