De tantes lletres
que em parlen
de l’art d’estimar,
estimada,
em quedo amb els silencis
que fan néixer
els nostres petons.
De tantes mirades
que es perden
en el quotidià caminar,
estimada,
em quedo
amb les mirades
que em deixes
sobre la pell
mentre baixen
dels nostres ulls.
De tantes etapes
que l’amor ens envia,
estimada,
em quedo amb les darreres
que viurem,
perquè haurem fet
el camí junts,
plens de lletres,
plens de mirades,
plens de silencis i jo,
estimada, ple de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada