divendres, 8 de gener del 2010

Deia les paraules a l’aire

 

Deia les paraules a l’aire

perquè ningú les escoltes,

omplí llibretes de versos i poemes

que em retrataven a mi i al meu silenci.

A mi i a les meves ferides.

Tinc fulls tacats de salabror

ara resseca que fa onejar

el full sota la resta de pàgines.

I amb l’edat el silenci m’ha deixat més sol.

Les ferides no s’acaben de curar,

les llàgrimes ja no cauen essent

ja absent dels ulls.

Creix només el nombre de fulls esborronats

amb les paraules

que m’he dictat en tot aquest temps.

No n’he volgut rellegir cap vegada més,

no queden gotes en els ulls secs

per reviure aquells patiments.