Vola ciclista
en carretera avall,
vola pedalant.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
La nit és fosca,
les llums són febles,
el fred entra fins els ossós.
Però és el silenci,
qui entra més endins.
Ni el vent deixa el seu udol,
ni miolen els gats,
ni els gossos borden.
Tot és callat,
i mirant enrere,
sento l'ombra
d'un ahir que mai em deixarà.
http://papirers.blogspot.com/2022/01/p-354.html
Un glop d'aigua freda
cau gola avall
i em refresca,
com el so de la cambrera
comentant amb els clients
comandes, comentaris i preus.
Estic esperant
un amor que es retarda,
una esperança que es desfà
com un glaçó
avui a la vorera.
El dolç tacte
dels teus llavis
deixant-me un petó
de comiat
mentre com fum s'evapora
un record per guardar.
Un record que s'haurà
d'inventar, escriure'l
en un proper passat
que mai es va produir.
Van caient els pètals de la flor,
la meva vida desfullant-se
en un continu destriar
tot allò aliè a mi.
Traient les capes supèrflues
per quedar-me a cor obert.
I em sento cada cop
més estrany
amb tot el meu jo exposat
a les pròpies negacions.
Sóc quelcom més
que lo que veig?
Mentre els meus sentiments
queden nus?