Vola ciclista
en carretera avall,
vola pedalant.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
La nit és fosca,
les llums són febles,
el fred entra fins els ossós.
Però és el silenci,
qui entra més endins.
Ni el vent deixa el seu udol,
ni miolen els gats,
ni els gossos borden.
Tot és callat,
i mirant enrere,
sento l'ombra
d'un ahir que mai em deixarà.
http://papirers.blogspot.com/2022/01/p-354.html
Van caient els pètals de la flor,
la meva vida desfullant-se
en un continu destriar
tot allò aliè a mi.
Traient les capes supèrflues
per quedar-me a cor obert.
I em sento cada cop
més estrany
amb tot el meu jo exposat
a les pròpies negacions.
Sóc quelcom més
que lo que veig?
Mentre els meus sentiments
queden nus?
i aquests versos,
els versos lliguen poemes
i qui ho fa es creu poeta.
Per`guardo la poesia
en els silencis que deix
per a tothom.
En les carícies a ran de pell
i els petons que em roba el vent.
Ser-ho o voler ser-ho!
Lo important es el joc
de lligar mots
i deixar-los enganxats
a qualsevol full,
sense saber qui podrà
o qui voldrà llegir-los,
només m'agradaria
que mai fessin mal.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2022/04/sobre-lestil
Asseguts en la taula d'un bar
tenim un cafè fred al davant,
ni hem parlat, ni l'hem begut.
Com dos desconeguts,
posats allí per l'atzar,
ens rebel·lem al moment
imposat,
pagant amb un silenci,
la neciesa que ens embolcalla.
Un silenci que trenca
de cop el que llancem a l'aire
deixant el misteri
del que haguéssim pogut respondre.