Baixa la costa

 

Baixa la costa

fins tocar el rierol,

mulla les pedres.

Ningú l'anava a veure

 

Ningú l'anava a veure

i el deixaven per mort

només la màquina

que li contava els batecs

era l'amiga que li feia companyia.

Però ella també, algun dia

se n'hauria d'anar.

Amb la vida acabada,

en un perenne somni

que en bucles repetia,

s'anava gastant la vida

de la qual res recordava.

eren somnis nit i dia,

en silenci i en absència.

 

Desconnecten l'aparell

però segueixen els batecs.

Tot somiant amb l'estimada

només li queden:

petons, records i abraçades. 

 

https://nurialaroca.blogspot.com/2022/07/deu-anys-deu-mots-batecs.html 

S'acabava de jubilar

 

S'acabava de jubilar

i li havien pintat

un futur daurat,

viatges, passejades,

activitats culturals,

reunions amb antic companys,

noves coneixences.

No se n'adonaven

de la seva soledat

des que es quedà sol

per culpa de la maleïda malaltia

que el deixà enfonsat.

per això,

ara havia agafat la jubilació,

no en tenia ganes de fer res

ni d'estar amb ningú.

Però faria tot allò que li prometien

l'ompliria de felicitat.

Tornaria a reviure

tot allò que l'havia fet feliç

amb ella,

repetiria la vida amb ella

fent-ho en records

 

https://nurialaroca.blogspot.com/2022/07/deu-anys-deu-mots-daurat.html 

Netejava com cada setmana

 

Netejava com cada setmana

l'espill del rebedor,

el drap i l'aerosol

passades amunt i avall,

feia la feina amb el mateix esme

que li quedava

des que va marxar..

Un cop ben net,

s'aturava un moment

i creia veure'l de nou entrant

per la porta del carrer

carregat amb la bossa

del que havia comprat,

deixar-ho al terra

i abraçar-la amb força

deixant en els llavis

un bes com un segell.

Un instant tant etern

que l'eternitat

semblava un instant

curt i fugisser.

Aquell espill

era la seva memòria viva

on guardava en calaixets

tot els seus records..

 

https://nurialaroca.blogspot.com/2022/07/deu-anys-deu-mots-espill.html 

 

Estava tant cansat

 

Estava tant cansat,

no parava d'estudiar

partitures i practicar

fins deixar lluentes

totes les tecles del piano.

Esgotat,

li queia sobre el teclat

un insensible i pesat cap.

No podia més

i s'ha anava derrotant.

flaquejaven les forces

i la voluntat desfeta

li deia que dormis.

Tot i que no volia

poc a poc va anar caient

com un bell dorment

deixant-se anar

per un camí de somni fet.

sense adonar-se'n que el reflex

del vell espill

on es mirava tècnica

i velocitat,

hi era ell tocant

sense desmai

esperant que el descans

li anés be.

continuava el reflex tocant

dins del mirall, dins de l'espill.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/07/10-anys-10-mots-espill.html