Baixa la costa
fins tocar el rierol,
mulla les pedres.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
diumenge, 31 de juliol del 2022
Ningú l'anava a veure
Ningú l'anava a veure
i el deixaven per mort
només la màquina
que li contava els batecs
era l'amiga que li feia companyia.
Però ella també, algun dia
se n'hauria d'anar.
Amb la vida acabada,
en un perenne somni
que en bucles repetia,
s'anava gastant la vida
de la qual res recordava.
eren somnis nit i dia,
en silenci i en absència.
Desconnecten l'aparell
però segueixen els batecs.
Tot somiant amb l'estimada
només li queden:
petons, records i abraçades.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/07/deu-anys-deu-mots-batecs.html
dissabte, 30 de juliol del 2022
S'acabava de jubilar
S'acabava de jubilar
i li havien pintat
un futur daurat,
viatges, passejades,
activitats culturals,
reunions amb antic companys,
noves coneixences.
No se n'adonaven
de la seva soledat
des que es quedà sol
per culpa de la maleïda malaltia
que el deixà enfonsat.
per això,
ara havia agafat la jubilació,
no en tenia ganes de fer res
ni d'estar amb ningú.
Però faria tot allò que li prometien
l'ompliria de felicitat.
Tornaria a reviure
tot allò que l'havia fet feliç
amb ella,
repetiria la vida amb ella
fent-ho en records
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/07/deu-anys-deu-mots-daurat.html
divendres, 29 de juliol del 2022
Netejava com cada setmana
Netejava com cada setmana
l'espill del rebedor,
el drap i l'aerosol
passades amunt i avall,
feia la feina amb el mateix esme
que li quedava
des que va marxar..
Un cop ben net,
s'aturava un moment
i creia veure'l de nou entrant
per la porta del carrer
carregat amb la bossa
del que havia comprat,
deixar-ho al terra
i abraçar-la amb força
deixant en els llavis
un bes com un segell.
Un instant tant etern
que l'eternitat
semblava un instant
curt i fugisser.
Aquell espill
era la seva memòria viva
on guardava en calaixets
tot els seus records..
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/07/deu-anys-deu-mots-espill.html
dijous, 28 de juliol del 2022
Estava tant cansat
Estava tant cansat,
no parava d'estudiar
partitures i practicar
fins deixar lluentes
totes les tecles del piano.
Esgotat,
li queia sobre el teclat
un insensible i pesat cap.
No podia més
i s'ha anava derrotant.
flaquejaven les forces
i la voluntat desfeta
li deia que dormis.
Tot i que no volia
poc a poc va anar caient
com un bell dorment
deixant-se anar
per un camí de somni fet.
sense adonar-se'n que el reflex
del vell espill
on es mirava tècnica
i velocitat,
hi era ell tocant
sense desmai
esperant que el descans
li anés be.
continuava el reflex tocant
dins del mirall, dins de l'espill.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/07/10-anys-10-mots-espill.html