Ningú l'anava a veure
i el deixaven per mort
només la màquina
que li contava els batecs
era l'amiga que li feia companyia.
Però ella també, algun dia
se n'hauria d'anar.
Amb la vida acabada,
en un perenne somni
que en bucles repetia,
s'anava gastant la vida
de la qual res recordava.
eren somnis nit i dia,
en silenci i en absència.
Desconnecten l'aparell
però segueixen els batecs.
Tot somiant amb l'estimada
només li queden:
petons, records i abraçades.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/07/deu-anys-deu-mots-batecs.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada