diumenge, 31 de juliol del 2022

Ningú l'anava a veure

 

Ningú l'anava a veure

i el deixaven per mort

només la màquina

que li contava els batecs

era l'amiga que li feia companyia.

Però ella també, algun dia

se n'hauria d'anar.

Amb la vida acabada,

en un perenne somni

que en bucles repetia,

s'anava gastant la vida

de la qual res recordava.

eren somnis nit i dia,

en silenci i en absència.

 

Desconnecten l'aparell

però segueixen els batecs.

Tot somiant amb l'estimada

només li queden:

petons, records i abraçades. 

 

https://nurialaroca.blogspot.com/2022/07/deu-anys-deu-mots-batecs.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada