Com rodolant en costa avall

 

Com rodolant en costa avall,

creixent d’ella mateixa avançant  

cap a un davant encara desconegut,

filaven dies, lletres, colors

camí d’un destí per triar,

si es pot triar.

Mira enrere per veure

que n’ha quedat,

però tot resta esfilagarsat,

desconegut,

a punt de l’oblit,

a punt de perdre’s  

en les giragonses

del darrere i del davant,

del que s’oblida

i del que encara no es coneix.

Ni la resta d’una petjada

queda per donar

un ínfim testimoni.

Rebregada queda la pols

del camí esborrant

el nostre efímer pas.

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/03/passes.html 

Obro la porta

 

Obro la porta,

el frec de les cortines en la paret,

el so del vent regirant l’habitació,

són els sons que trobo dins.

Petita, només té una taula per a tot,

una cadira i un balancí.

Sota la finestra,

queda l’altar per on passa la vida,

el goixos i els sacrificis,

el pler i el descans,

on de vegades pensant,

penso amb tu i amb el passat,

perquè el present es viu i el futur s’espera.

Tants records sobre el matalàs,

tantes esperances,

tants somnis i tants mals sons.

Tantes vides canviant.

Un univers entre llençols

que ningú endevina,

que ningú imagina.

Qui sap si... algun dia

tornarà a ser el meu univers feliç.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/05/malenconia.html 

Marxes cap a on la mar t’espera

 

Marxes cap a on la mar t’espera.

Deixaràs petjades

en la sorra esperant

que un altre jorn,

jo pugui posar-hi el meu peu

dins i fer el mateix camí.

Em deixes avís d’on vas

però no em deixes venir.

Descansaràs dins la cabana

quan el sol ja tard es pongui

per l’horitzó.

Em diràs que penses en mi

i que has notat el meu tacte

quan la mar t’ha besat la pell,

i jo m’ho creuré.

Perquè necessito creure

que es veritat.

T’asseuràs a la porta

i llegiràs paraules deslligades

que et recordaran el poemes

de quan els vaig escriure

en un temps llunyà,

el cor bategava fort

i et tenia més a prop .

Però a la matinada amb el ralentí

de l’albada et mancarà l’escalfor

del meu cos entre els llençols,

encara que hi hagi qui intenti

fer-ho oblidar.

No hi haurà rosada vora la mar

que cobreixi les teves petjades

fins que arribin els meus peus

a solcar els motlles dels teus.

 

Del matí furtiu

 

Te vi esta mañana
Te movías tan rápido
Parece que no puedo aflojar mi control
Sobre el pasado
Y te extraño tanto
Que no hay nadie a la vista
Y todavía estamos haciendo el amor
En mi vida secreta

Sonrío cuando estoy enojado
Hago trampa y miento
Hago lo que tengo que hacer
Para salir bien
Pero sé lo que está mal
Y sé lo que es correcto
Y moriría por la verdad
En mi vida secreta

Espera, espera, hermano mío
Mi hermana, agárrate fuerte
Finalmente recibí mis órdenes
Estaré marchando por la mañana
Marchando por la noche
Cruzando las fronteras
De mi vida secreta

Revisé el periódico
Te hace querer llorar
A nadie le importa si la gente
Vive o muere
Y el traficante quiere que pienses
Que es blanca o negra
Gracias a Dios que no es tan simple
En mi vida secreta

Me muerdo el labio
Compro lo que me dicen
Desde el último golpe
Hasta la sabiduría de los viejos
Pero siempre estoy sola
Y mi corazón es como hielo
Y está lleno de gente y frío
En mi vida secreta

 

Del matí furtiu,

només recordo el llit calent

sota els llençols rebregats,

deixats en un munt

quan el cos ha fugit tant espetegat

que el temps s’ha quedat curt.

Em sento trampós

enganyant el teu espòs.

Però l’amor i el desig m’han fet així,

un trampós agosarat

que lluita per conservar

el que està mal i fer-ho per fi veritat.

Faig d’aquest desig mentirà i veritat,

somni i realitat

que comença de nit i es furta de matí.

Deixant orfe el llit i el cor que vol plorar.

Res m’importa més que la teva pell

i el so dels espetecs

de quatre llavis besant de matinada.

Trencant fronteres que imposes

de vegades amb silencis

i de vegades amb mots no del tot certs.

Guardo encara la furtiva escalfor

que es trenca amb el record

de la nit que ha mort.

És la vida amagada

que em reserves per gaudir de tu

i del teu temps quan es desfà cada matí

i sembla que el succés ha estat realitat.