De
roig i negre
el
colors de vostra senyera,
embolcallen
la blanca pell
del
teu cos,
verge
de les meves carícies
i
absent dels meus petons.
Potser
m'enganyes amb el colors,
potser
m'enganyes amb les mirades,
potser
veig en els teus ulls
paraules
que mai vas voler dir,
potser
m'enganyes amb els silencis,
potser m'enganyes amb els somriures,
potser
escolto del teu cor batecs
que
no són per a mi,
però
jo espero cada nit
que
les veus dels somnis
siguin
cada cop més reals.
De
roig i negre,
volen
les peces de roba
per
deixar el banc tou
d'un cos nu,
jugant
al joc de l'amor
per
primer cop,
aprenent
camins nous
de
plaer,
de
coneixement,
de
solitud,
de
temor,
de
respostes que mai arriben,
i
jo resto esperant un mot,
una
carícia,
un
bes,
una
mà descansant vora la meva,
una
mirada caient sobre la meva
i
parlar-me,
trencant
tants silencis,
tantes
tardes que es fan fosques,
De
roig i negre,
són
els colors de la meva esperança.
De
roig i negre
són
les gotes de pluja.
De
roig i negre
són
les notes de les nostres cançons.
De
roig i negre
són
els set sons de les teves paraules.
De
roig i negre
són
el regusts dels teus petons.
