Deixa’m ser groller,
parlar-te com vell mariner,
amb mots de bars i bordells
de sentiments vells.
Amb veu cremada
per omplir-me d’alcohol,
i cantar el nostre antic dol
pudent l’alè a cada bafarada,
amb l’esperit mig mort
dur-te si puc a l’hort,
i apartant els cabells
cercar el lloc dels petons vells,
i retornar amb carícies noves
a jugar amb el teu cos
amb el record fos
sobre les parts toves
i repetir a cau d’orella
la nostra frase
vella
mentre recorren els dits
els camins de passades nits.
Deixa’m jugar
com si fos veritat
i creure’m que és realitat
que tu em vols estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada