Deixa’m ser groller

Deixa’m ser groller,

parlar-te com vell mariner,

amb mots de bars i bordells

de sentiments vells.

Amb veu cremada

per omplir-me d’alcohol,

i cantar el nostre antic dol

pudent l’alè a cada bafarada,

amb l’esperit mig mort

dur-te si puc a l’hort,

i apartant els cabells

cercar el lloc dels petons vells,

i retornar amb carícies noves

a jugar amb el teu cos

amb el record fos

sobre les parts toves

i repetir a cau d’orella

 la nostra frase vella

mentre recorren els dits

els camins de passades nits.

Deixa’m jugar

com si fos veritat

i creure’m que és realitat

que tu em vols estimar.