Em vols a la vora
per fer-te ombra.
Vols sentir-te protegida
al meu costat.
Esperes això
que t’ofereixo
sigui la mostra
d’una estimació
que no puc sentir
i que em demanes
de totes maneres,
silent,
amb ulla perduts
en un mar blau,
amb carícies robades
en breus instant
d’aproximació.
No sóc ni puc ser,
aquell que de mi esperes,
i tampoc m’he plantejat
si ho vull ser.
Viu una vida més teva.
Viu una vida
cercant allò més real.
Viu amb les limitacions
que t’imposes
i que vols jo mantingui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada