Neix el maig,
volen ser florit.
Neix el maig
amb peus de cendres,
de cendres
de versos cremats.
Qui sap si
d’un tros de paper
que el foc va salvar,
de versos
que les flames
no van besar,
naixeran forts
nous versos
que un nou maig florirà.
Tantes llàgrimes,
regaren el bol
on versos i versos
eren devorats pel silenci
i la flor vermella del foc real.
Si tant sol un vers sobrevisqués,
si tant sols un vers
volés de nou reviure,
a la fi del maig florit,
a la fi del maig
més versos t’hauria escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada