Embolcallo el blanc del full
amb la negra tinta de la ploma
i tanco, i mesurant
en ses formes irregulars
la sensació que volia deixar volar.
Veig de la natura
quelcom que m'agrada
i amb un reflex me'l faig meu
dins la càmera,
després uns jorns passats,
retorno, pausat,
e intento fer de la imatge
un ram obert de sons
en rellegir les paraules
que he escrit.
Temps que 'esgota un vell
jugant amb la imatge,
el so i la lletra.
Vol ser a la seva manera,
universal, i només
un tòtil solitari
que es pensa ser poeta.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2022/04/sobre-lestil.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada