Cassius Marcellus Coolidge, 1894, Poker Game
Amics de sempre.
La seva nit com sempre.
El joc entre les pulles, com sempre.
Que no faltés la beguda com sempre.
Llum poca, com sempre.
Ell no en creia en les cartes,
tot i que cada nit
en feia una dissertació
per l’ordre en que sortien.
Ja eren grans
i es coneixien prou be
com per saber-ne
el rerefons de tot plegat.
Un sempre
que aniria escapçant-los
com el temps ho fa amb tot.
Ara eren una margarida
de quatre pètals
o si voleu un trebol
per la sort adherent.
Però n’eren conscients
que aquest sempre s’aniria escurçant,
fins que el darrer arreplegués les cartes
després de fer un solitari.
S’acabés el darrer glop
de l’aigua de foc embotellada.
Endrecés l’habitació i apagués la llum.
Preguntant-se com cada nit
si aquesta seria la darrera,
des que els altres
el van anar deixant sol.
El proper dia
en sabria la resposta,
com sempre.
https://relatsconjunts.blogspot.com/2024/03/el-joc-de-poquer.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada