diumenge, 17 de març del 2024

Amics de sempre.

 

                                              Cassius Marcellus Coolidge, 1894, Poker Game

 

 

Amics de sempre.

La seva nit com sempre.

El joc entre les pulles, com sempre.

Que no faltés la beguda com sempre.

Llum poca, com sempre.

Ell no en creia en les cartes,

tot i que cada nit

en feia una dissertació

per l’ordre en que sortien.

Ja eren grans

i es coneixien prou be

com per saber-ne

el rerefons de tot plegat.

Un sempre

que aniria escapçant-los

com el temps ho fa amb tot.

Ara eren una margarida

de quatre pètals

o si voleu un trebol

per la sort adherent.

Però n’eren conscients

que aquest sempre s’aniria escurçant,

fins que el darrer arreplegués les cartes

després de fer un solitari.

S’acabés el darrer glop

de l’aigua de foc embotellada.

Endrecés l’habitació i apagués la llum.

Preguntant-se com cada nit

si aquesta seria la darrera,

des que els altres

el van anar deixant sol.

El proper dia

 en sabria la resposta,

com sempre.

 

https://relatsconjunts.blogspot.com/2024/03/el-joc-de-poquer.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada