Tinc una ànima
amb matisos plens del gris
amb algú a prop.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Desfilo lletra a lletra els mots que escric,
les remeno i torno a cosir-les
per fer-ne paraules noves.
I vaig filan i desfent les paraules
perquè em surti el dibuix d’un poema,
tija que balla al vent del so
que les paraules giren al seu voltant.
Des de l’arrel d’un pensament que no t’oblida,
fins els tronc herbaci que va creixent
per ser visible als teus ulls,
arribant a les fulles que et criden l’atenció
per venir a olorar el perfum
dels meus mots fets flors de mil colors
amb forma de cor silent
amagant el seu batec quan arribes tu.