A refugi dels meus somnis,
m’acompanya el teu batec,
el seu ressò colpejant en el cos
seguin el ritme del dia
amb anades i tornades,
veient el ball dels núvols
pintant de colors el blau d’un cel
que juga a cuita i amagar amb la mirada
que deixem anar de tant en tant.
No vull deixar escapar més el temps,
tocaré les ones amb les mans,
esperant que vinguis
i m’ajudis a eixugar-les amb l’escalfor
de les galtes en la meva pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada