El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Meva finestra
és tancada, ni ningú
mira darrera.
Em diu el quadre
aquests versos són els meus
pensats per a tu.
Riu i escala,
uns germans d’abraçada,
un bes i marxa.
Deix el pont
el pas de tu i jo, i l’aigua,
queda sol el temps.
Callen els bells sons,
descanses les aus del cant.
Hi ha silenci.
Canta clar l’ocell
en branca amagada.
Fora silenci.