Avui
la boira m’ha fet de pell,
el
vent me la dut
en
gotes volant
per
arribar a les galtes,
que
duia ja molles
pel
meu penar.
El
món era el pam de terra
on
caient els peus
en
el seu caminar,
sol,
en la immensitat blanca
del
meu voltant,
pensant,
pensant
en tu,
en
el so callat dels darrers temps,
dels
des encontres
en
el temps i l’espai,
tant
sols el gos,
cadell,
com
jo en amors,
m’entretenia
dins
del no res blanc,
amb
que avui he encetat el dia.
Avui
la boira m’ha fet de pell
i
no t’ha tocat,
tant
sols el pensament,
amb
filigranes furtives
es
desfeia
de
la blanca fredor
per
llegir-te mots
que
destriava
la
solitud dels instants.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2013/11/despierta.html
