La nit es va rentant els peus
i se'ls eixuga a la sorra de la platja,
vora on descansa el peu dret,
una parella fa l'amor
i no se n'adona.
No hi ha xiscles ni terrabastall,
tot és més assossegat,
les carícies més pausades,
els petons més llargs,
deixant reposar el regust dels llavis
en els altres llavis,
com un bon vi,
amb molt de cos.
La pell ja no és llisa,
però encara suau,
la pell de les ulleres,
dona espais als dits
per amagar-se.
Apareix el sol xafarder per curiositat,
alguna cosa
que els estels li han contat.
Ells, s'aturen
i lentament entre trobades robades
al temps es van vestint,
un bes, uns dits deslligant pessigolles,
la roba al lloc i comencen a caminar,
aviat vindran altres al seu lloc.
La platja no descansa,
els enamorats tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada