Em vens a la memòria
i cada cop
és més fort el record.
Entres en el pensament
etèria,
com un esperit bo,
surant en un ambient
tèrbol,
Tinc la sensació
que et poses dins meu
i noto el cos
com si en un moment
fóssim un de sol
gaudint conjuntament.
Em vens tan sovint
que ja no se viure
sense notar-te.
Fins l'aire que et porta
forma part del meu alè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada