Com m’agradaria veure’t
de nou cavalcar
per les suaus planures
de la nostra habitació,
mostrant a la suau brisa entrant
per la balconada oberta
els àgils moviments d’equitació
que tan be domines.
Veient-te ben ferma,
dominant la muntura,
executant cabrioles
amb la finesa
i amor que tens.
Com m’agradaria veure’t
després descansant en la planura,
veient com jo intento emular
la teva destresa
amb el domini de l’equitació,
i sentir-te exclamar joiosa
qualsevol dels meus avenços.
Oh, quan feliç em faries,
si poguéssim fugir,
uns dies a la cabana vora la mar
i fer que aquests somnis
fossin realitat.
Com m’agradaria sentir el flaire
del vent salat,
mentre fèiem equitació plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada