La festa s’ha acabat,
any nou comença
amb mal de cap,
mig nua al costat,
sense saber com hi hem parat.
Recordo petons i carícies,
desfer-nos de roba molesta
i gestos ràpids buscant
quelcom amagat.
Sols a l’habitació,
sota uns llençols rebregats.
Et miro i recordo
que em rebutjares passada
la mitja nit.
Estic casada, m’havies dit,
però a la fi hem acabat al llit.
Endormiscada m’abraces
i em petoneges el pit.
Et mig despertes
i dones un petit crit,
m’has vist.
Preguntes, que fas aquí,
i jo responc,
la pregunta es que hem fet aquí.
Lleves el llençol,
mires i fas un altre crit,
no pot ser.
Jo pregunto, el que.
Tu, el que hem fet.
Jo. Que hem fet.
Tu. Ja ho saps no cal dir res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada