Neix el dia i el cant dels ocells
ens desperta suaument,
el cap al pit i el braç a la cintura.
La cama per sobre
i el flaire del teu cos
encara amarat
va entrant lentament,
com ho ha fet tota nit,
com abans ho havia fet jo.
L'habitació té el toc foraster
d'un lloc de lloguer.
El balcó obert
deixa ballar les cortines
al vol de la brisa matinera.
Un bes lliscant entre els nostres
llavis, per despertar
l'ànima endormiscada.
Una salutació,
una mirada fresca, diàfana
hi ha qui vol tornar a començar,
però el rellotge ho talla de soca-rel.
La roba vola pel damunt dels caps
només el comiat
amb petó i abraçada
ho atura tot.
Potser no hi haurà altre dia,
potser no hi haurà altra ocasió,
però no hi ha cap mot de comiat.
http://motiusmenamores.blogspot.com/2016/02/dv.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada