La vida t'ha omplert de tatuatges
marques que t'han fet créixer,
vaig arribar massa d'hora,
per trobar-te dona massa tard.
Em reps amb els braços oberts
i com si es tractés d'un comiat,
em dons dos petons
i un bes.
Garratibat,
llenço els petons
i em quedo amb el bes.
No entenc res.
Tinc el teu cos
enganxat al meu.
El batec del teu cor,
el sento dins meu,
La vida em torna a córrer,
em puja de baix a dalt.
Somrius
i em dons un altre bes,
la llengua vol parlar
però està massa embolicada.
Segueixo creixent,
em sento un desconegut gegant.
Et miro el rastre del tatuatges,
et separes els tirants
per investigar els amagats.
Cau el vestit al terra.
Em tornes a abraçar.
Perdo el comte dels bessos,
i comencen les carícies.
primer poc a poc,
-no m'ho puc creure-
després creix la freqüència...
i la intensitat.
Deixes l'esquena
descansar en la paret.
T'eixarranques
després de baixar-me la roba.
un nou bes, lent, suau.
i seguim endavant.
Et reconec dona,
aprenc entre petons i carícies,
lentament ens movem
i entro dins teu.
Exclamo una imprecació.
un crit mig ofegat
dins la teva boca
rere els llavis
descansant en els meus.
Hem tornar a fer-ho
amb més tranquil·litat.
M'has donat el darrer bes
Vaig arribar massa d'hora,
per trobar-te dona massa tard
i te'n has anat... massa aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada