Avui he somiat,
recórrer el llenç
de la fina camisola,
estudiant l’orografia
del cos estimat.
M’he aturat en molt punts
per recordar temps passats,
però ha estat en el mugró erecte
on la memòria
s’ha volgut quedar.
Els dits donaven voltes
com si volguessin treure aigua
d’aquesta part tan meravellosa
del teu cos, com si fos la sínia
on de petit
en treia la fresca aigua de la vida.
Per sota la pell de lli,
notava l’escalfor de la veritable pell,
i el ritme harmònic
que la respiració et feina anar
amunt i avall.
Amb la relaxació del moment,
dins del somni m’he adormit,
i la volta redona
del somni s’ha fet somni
i en ell m’he quedat,
fins que m’ha despertat
el dolç petó de quan marxaves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada