Era una nit d'estiu
tornàvem de ballar sardanes
i el temps ens volia regalar
una de les seves
famoses tempestes .
A mig camí
caigué el ruixat,
i la colla es dispersà.
Tu i jo amerats
vam continuar corrent
fins el portal d'una casa vella.
La resta es refugià
sota una porxada,
ben arrecerats.
Molls i esclatant de riure
descansem recolzats.
La brusa amarada
et dibuixava el cos
a la llum del fanal
que entrava del carrer.
Tot em deia, vine i abraça'm,.
i així ho vaig fer.
Primer un petó suau,
només una presentació de llavis,
després un, amb més passió.
El teu cos tremolava,
i les mans li volien donar escalfor.
Un tercer bes,
i unes mans fent
el convex dels teus pits.
Un altre petó
i els dits
començàren a desfer botons.
Després del primer bes
sobre la mullada pell
del sinus dret,
em va aturar un séc no.
Poden venir
i veure-ho el meu marit.
Deixem-ho aquí i així,
res ha passat,
però mai ho oblidaré.
Cinc minuts després,
tots junts
tornàvem a sortir.
Com a cloenda
una mirada,
un suspir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada