Era una nit d'estiu

 

Era una nit d'estiu

tornàvem de ballar sardanes

i el temps ens volia regalar

una de les seves

famoses tempestes .

A mig camí

caigué el ruixat,

i la colla es dispersà.

Tu i jo amerats

vam continuar corrent

fins el portal d'una casa vella.

La resta es refugià

sota una porxada,

ben arrecerats.

Molls i esclatant de riure

descansem recolzats.

La brusa amarada

et dibuixava el cos

a la llum del fanal

que entrava del carrer.

Tot em deia, vine i abraça'm,.

i així ho vaig fer.

Primer un petó suau,

només una presentació de llavis,

després un, amb més passió.

El teu cos tremolava,

i les mans li volien donar escalfor.

Un tercer bes,

i unes mans fent

el convex dels teus pits.

Un altre petó

i els dits

començàren a desfer botons.

Després del primer bes

sobre la mullada pell

del sinus dret,

em va aturar un séc no.

Poden venir

i veure-ho el meu marit.

Deixem-ho aquí i així,

res ha passat,

però mai ho oblidaré.

Cinc minuts després,

tots junts

tornàvem a sortir.

Com a cloenda

una mirada,

un suspir.