dissabte, 17 de gener del 2015

Neix el dia i el cant dels ocells

 

Neix el dia i el cant dels ocells

ens desperta suaument,

el cap al pit i el braç a la cintura.

La cama per sobre

i el flaire del teu cos

encara amarat

va entrant lentament,

com ho ha fet tota nit,

com abans ho havia fet jo.

 

L'habitació té el toc foraster

d'un lloc de lloguer.

El balcó obert

deixa ballar les cortines

al vol de la brisa matinera.

Un bes lliscant entre els nostres

llavis, per despertar

l'ànima endormiscada.

Una salutació,

una mirada fresca, diàfana

hi ha qui vol tornar a començar,

però el rellotge ho talla de soca-rel.

La roba vola pel damunt dels caps

només el comiat

amb petó i abraçada

ho atura tot.

Potser no hi haurà altre dia,

potser no hi haurà altra ocasió,

però no hi ha cap mot de comiat.

 

http://motiusmenamores.blogspot.com/2016/02/dv.html 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada