dissabte, 10 de gener del 2015

Com en un aprenentatge invident

 

Com en un aprenentatge invident,

el tou dels dits em deia

com era el tacte de la teva pell

i el contorn dels llavis

abans de besar-los.

En la fosca ronda de la nit,

volia veure brillar els teus ulls,

per aprofundir en el goig del moment,

abans de cloure's l'instant

previ al contacte dels nostres cossos.

El batec uníson dels cors

amb cada frec,

el sospirs entretallats

desprès de cada moviment.

El plaer regalat.

El silenci abans del tòpic fum

del qual cap dels dos en gaudíem

era el preludi d'un no res estacional.

Un descans emotiu

que tots dos buscàvem

en el interludi de la nit.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada