Destria el color la seva base

 

Destria el color la seva base

i es fa dona,

cada ens el perd

i amb el propi pas

van acudint els colors

en la seva diversitat.

Freds,

càlids,

tonalitats,

divergències

en cos femení va xuclant

el color del seu lloc,

tan sols el blanc i el negre

es van quedant

per delimitar els cossos

en la seva plenitud.

Qui ho pogués guardar?

Qui ho pogués tornar,

perquè el cervell no embogís

amb el deliri?

I com un somni,

com un llençol

que es va desfent,

torna amb el fil volant,

a renàixer el colors

en els seus cossos,

i els ens abans descolorits

tornen a la vida,

tornen a ser

com els vam conèixer.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/ceret-en-blanc-i-negre.html 

La silueta

 

La silueta

del teu cos es retalla

en la finestra.

 

Tinc l’ànima de boira blanca

 

En resposta:

 

Jo et busco l'ànima
en l'esguard tan brillant.
I sorgeix el miracle:
el cos és la pell
i la pell és ànima.

 

          Carme Rosanas

 

Tinc l’ànima de boira blanca,

pots passar per entremig

i notar la calidesa i la fredor.

La pell abans llisa i càlida,

ara arrugada i freda,

amaga com sempre el cor

que estima i que deixa lliure

l’ànima tan brillant

quan ets a la vora.

Alça el vol l’ocell

 

Alça el vol l’ocell

en la matinada

del sol naixent.

Entre foscor

i raigs nous de vida,

cerca la vida

que dia a dia lluita.

Neix el dia per lluitar,

lluita per la vida

que es manté o es perd.

L’únic real,

a part de l’ocell...

la lluita!

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/09/11-de-setembre.html 

Escalfa el cos

 

Escalfa el cos

el llit a l’estiu de nit

i tu l’ànima.

 

Camina lliure

 

Camina lliure,

un dia com avui tots ho fem.

També ho volem.