Destria el color la seva base
i es fa dona,
cada ens el perd
i amb el propi pas
van acudint els colors
en la seva diversitat.
Freds,
càlids,
tonalitats,
divergències
en cos femení va xuclant
el color del seu lloc,
tan sols el blanc i el negre
es van quedant
per delimitar els cossos
en la seva plenitud.
Qui ho pogués guardar?
Qui ho pogués tornar,
perquè el cervell no embogís
amb el deliri?
I com un somni,
com un llençol
que es va desfent,
torna amb el fil volant,
a renàixer el colors
en els seus cossos,
i els ens abans descolorits
tornen a la vida,
tornen a ser
com els vam conèixer.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/ceret-en-blanc-i-negre.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada