De la prunera de l'avi
jo en guardo un molt bon record,
quan enfilar-me a les branques
ja començava a ser dolç.
Ara veig una prunera
que jo no podré tastar
però me'n torna l'alegria
i una dolçor que em desfà.
Camí dels horts,
en un voral envoltada
per branques velles
i herbes altes,
se m’amaga
una prunera solitària,
de dolços fruits
i records humits,
on descobrí l’amor furtiu.
Em deix el temps passar
cada jorn pel davant
i quan ja floreig el bon temps,
un sender em du sense voler
a l’ombra del vell arbre,
ja mig caigut m’ofereix el fruit,
per tastar-lo com en l’ahir passat
on vaig aprendre a estimar.
Descanso a la soca arrugada
que m’ofereix seient,
i si com el vent parlés,
nosaltres escoltem...
I recordes,
sento dins meu
aquelles tardes
en que com un arbre diví
menjàveu del fruit prohibit?
Com oblidar l’inici
dels pesars, dels neguits
i dels camins
que ja mai més tornaran.
Queda només el gust del fruit
que em purga els records
i em sagna les ferides del cor.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/prunera.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada