Nit de setembre de Stooshinoff 2021
Guarda la nit
sota els seu negre fosc
un gris que s’hi vol semblar,
com uns peus mudats
que volen destacar.
Tints de llum
desperten enmig
i les fan ressaltar.
Un llac ovalat
amb reflex de lluna,
un rierol que baixant
de la lluna baixa
i serpenteja buscant
un mar que no trobarà.
Un sol estovat
que parla distret
amb la lluna al costat,
mentre un núvol
li diu a cau d’orella
que és hora
d’anar a treballar.
Queda la muntanya
on la lluna s’amagarà
per anar a dormir
o a fer festa.
Algun altre núvol
que vol créixer
en un dia com avui.
Dues pedres
que enceten una escala
al cim del mon.
I alguna ànima perduda
que a saber que deu cercar.
La nit s’acaba.
No en sabem res
del que vindrà.
https://relatsconjunts.blogspot.com/2023/09/nit-de-setembre.html
1 comentari:
Una bona interpretació del quadre !.
Salut !.
Publica un comentari a l'entrada