Guarda la nit
sota els seu negre fosc
un gris que s’hi vol semblar,
com uns peus mudats
que volen destacar.
Tints de llum
desperten enmig
i les fan ressaltar.
Un llac ovalat
amb reflex de lluna,
un rierol que baixant
de la lluna baixa
i serpenteja buscant
un mar que no trobarà .
Un sol estovat
que parla distret
amb la lluna al costat,
mentre un núvol
li diu a cau d’orella
que és hora
d’anar a treballar.
Queda la muntanya
on la lluna s’amagarÃ
per anar a dormir
o a fer festa.
Algun altre núvol
que vol créixer
en un dia com avui.
Dues pedres
que enceten una escala
al cim del mon.
I alguna à nima perduda
que a saber que deu cercar.
La nit s’acaba.
No en sabem res
del que vindrà .
https://relatsconjunts.blogspot.com/2023/09/nit-de-setembre.html
1 comentari:
Una bona interpretació del quadre !.
Salut !.
Publica un comentari a l'entrada