Els meus versos,
fulles seques caigudes
de la planta del silenci.
Paraules que parlen
del dolor de les promeses
que es desfullen en el temps.
Si, l’amor fa mal,
quan com el riu corre aigües avall
per no tornar on les hem deixat.
Se’n va el sol
un altre jorn esperant a la riba,
i veig passar d’altres amors
que com el meu es van marcint.
Arribaran tots a la mar,
on qui sap si...
algú els trobarà mal ferits
amb les plomes d’escriure
les que van marxar
d’entre els dits
quan escrivíem paraules
que creiem eternament
verídiques.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/08/felicitat-i-dolor-destimar.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada