Gota a gota s’ajunten
en un mirall translúcid
les llàgrimes
que han vessat del cor.
Les veig fora de mi,
com un altre jo diferent.
Les més valentes
fan el camí que les alliberi
en un descens
que s’enceta lent,
per créixer en rapidesa.
Tornar a plorar,
per netejar l’ànima feble.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/09/crua-realitat.html
1 comentari:
Moltes gràcies!.
Aferradetes.
Publica un comentari a l'entrada