S’aparta la casa per deixar-li lloc
l’arbre en el seu racó prepara els fruits
per créixer plens, tot de moments fortuïts,
vagin caient tan dins com fora, enlloc.
Deix el pas porta vella de la reixa
per collir de nit les prunes més toves
i deixar per un demà les més noves
qui em pot presentar així la queixa?
Si el cor fos com la sucosa pruna
i poguessis tastar pels llavis el gust
com ho hem fet de la suau pell bruna.
Seria el millor record august
I sense deixar caure cap engruna
gaudir del fruit tranquil, sense cap disgust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada