S’ha llaurat el camp,
són arbres els cavallons.
Viu la natura!
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Cauen fulles
en una tardor
primerenca,
La ciutat amb una febril
semblança
reneix entre parets i carrers,
omple les places,
sonen els primers sons festius
i comença el joc
de retrobar-se
entre veïns i amics,
coneguts i forasters.
Parades
que ensenyen i amaguen,
trossos de món
que s'embolcallen
i canvien de mans.
Passatges que s'estrenyen
entre la gent que s'atura i xerra,
barres que s'omplen
de gots i gerres
que segueixen ell seu cercle vital
i acaben en remulla
submergits entre aigua sabonosa.
Uns jorns de temps festius
on deixem enrere
el temps quotidià,
per obrir per unes hores
un somni de joia festiva
que compartir
mentre s'encenen les llums
de fanals i bombetes,
llums de colors
que fan enrojolí d'enveja
la lluna plena.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/11/fires-iii.html
El cos escolta,
el que les mans toquen,
mentre el seu cap
gaudeix lluny del que li fan.
La música els uneix.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/11/mans-inspirades.html
Petits nans màgics dansen
pel carrer dels cinc vials,
L'aire durà volant
tots els sons
que surten
dels martells
besant les cordes
d'un piano nostrat.
Em cau l'ànima del cos
i vola amb els sons
que jo volia tocar,
però les mans,
els dits,
no estaven
lligats a la ment
que els hi manava
els moviments.
Petits nans descansen,
la màgia dorm,
tot es quiet,
com si jo fos dos parts
distants,
no puc continuar,
no vull ajuntar
les dues parts
del cos,
del temps,
de la memòria,
de la veu que parla
i la que calla.
I tu tant a la vora,
que em diràs,
en aquest silenci d'impàs?
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/11/mans-inspirades.html