Em fa invisible
la multitud
que m'ignora.
La diferència de faccions,
fa que la meva cara
sigui d'una indolència
que els confon
en la ràpida pentinada
que la resta dels ulls
esgarrapen de l'aire
que els envolta.
Sóc com l'actor
d'un teatre en negre
embolcallat d'ombres
per seguir fent
la meva vida
a l'esquena dels altres,
i a cops al costat,
ben a la vora
gairebé a tocar
encara que no ho notis.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/11/inconnexions.html
M'embolcallo amb la tardor
Mirant finestra enfora
les fulles que cauen
i el jardí va teixint
la seva catifa de colors,
on tots hi volen participar,
com l'olivera sempre verda,
o el altiu pi que regala
les seves fulles per cosir.
Les fulles cauen amb la serenor
de les paraules
que escriu un poeta oblidat,
amb l'harmonia
que un jove músic
intenta imprimir a les seves notes.
Les fulles cauen.
No importa el temps,
ni el jorn,
ni la llum d'un sol
que fluixeja.
El meu amic,
un gos madur
que encara guarda
traces de cadell
corre pel jardí
esvalotant les que han caigut
i cercant les fulles que cauen,
corre, buscant-me rere els arbres,
al aguait d'una carícia
mentre tots dos,
amb la pau
d'un jorn festiu
restem del temps
moments cercant les fulles caient.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/11/lletres-i-fils-novembre-2022.html
El terra n'està ple
de restes
de records
i les parets
es reparteixen
entre marcs i portes
om mots i imatges
mantenen viva
la poca memòria
que ens queda
d'aquell ahir
el qual de vegades
no vàrem conèixer.
Si el dia fos fred
com abans,
en respirar
veuríem l'alè
que se'ns escaparia.
Un fum propi
que en esvair-se
li dona la raó
a l'entorn,
sobre lo breu
i escapadís
del nostre ser.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/11/fil-de-fum.html
