Un llibre que em va agradar molt

 

Un llibre que em va agradar molt,

Cavalls cap a la fosca

però del qual només em vaig quedar

en el record amb el fet de la tia

que obre el món del sexe

al protagonista.

Qui més qui menys

sol tenir una parenta

aquí anomenem

d’un altre escalafó familiar,

a qui li va tocar néixer

una mica abans que a nosaltres.

Amb la meva parenta, 

em va passar una cosa molt curiosa.

Però molt.

En aquella època m’agrada bastant

perquè era més gran

i anava molt moderna.

A les festes del seu poble

de vegades ballava amb ella

i anava a estones amb la seva colla.

Tot i així, ens teníem molta confiança.

Amb el temps,

va començar a sortir amb un noi foraster

també més jove que ella,

i pel que em va dir més tard,

que havia tingut moltes novies.

Però li agradava.

Aquell any, per la festa major,

em demanà per parlar amb mi.

Asseguts a casa seva,

quan tots havien marxar,

em va parlar llençant-me

la bomba del que volia.

Ell no es verge!

Qui? En Joan?

Si! Jo li he dit que tampoc!

Ah! I perquè m’ho expliques?

Li he dit que fa temps ho vaig fer amb...

Amb?

Amb tu!

Què?

Si perdona’m,

estava tan fatxenda aquell dia

que em va sortir així.

Presumia tant, que no...

Està be, jo ho se,

però que vols que faci

si em diu alguna cosa?

Vull que ho facis!

El que?

Desflora’m!

Què? (de nou)

Si que facis realitat el que li vaig dir,

i així quan ho fessis,

veurà que no l’he enganyat.

Però...

Ella, despullant-se va tallar

qualsevol intent meu.

Nua , va avançar i agafant-me del braç

em portà a la seva habitació.

Si us plau!

Lentament vam començar a acariciar-nos,

ella tremolava,

jo estava molt nerviós.

Allò que portava tant de temps somiant,

m’ho regalava amb una espècie  

d’imperatiu prec.

Ens passarem la tarda

amb diferents intents per no fer-li mal,

jugàvem i ens descobríem els cossos

l’un a l’altre.

Finalment semblava preparada

i encetàrem l’acte.

En acabar, plorava d’alegria

i em repetia gràcies

mentre m’omplia el cos

i els llavis de petons.

La vaig abraçar,

els dos estàvem amarats de suor,

Els cors ens bategaven pausadament.

Era necessari? Li vaig demanar.

Tapant-me la boca amb un dit, 

em respongué amb un lacònic si.

Em va tornar a besar

i se’n va anar a la dutxa.

No he tornat a veure aquell cos nu mai més.

Ni mai li vaig preguntar com va anar.

Ara després de més de quaranta anys,

ella està jubilada, ell encara no,

són avis de dues criatures

i pares de dos fills.

De tant en tant ens truquem,

i més de tant en tant ens veiem.

Llavors em dóna a la galta un dels petons

més dolços i bonics que mai em podran oferir.

Una mirada, un somriure,

un adéu pessigat de silenci i complicitat.

Ja no he tornat més per la festa major.