Perduda entre deliris
d’alcohol i desig
deixaves l’espòs confós al llit,
entre dormir
i deixar-se caure
lliscant impotent.
M’agraïes amb un petó
el suport ofert,
i oferies carícies
amb mig cos descobert.
“Ajuda’m”
Dóna’m l’escalfor
que no em pot donar.
Vaig caure amb el fet,
en veure la teva cara
en el seu lloc,
regalant-me
el que demanava
tant de temps,
i vaig fer meves
les seves fantasies
i vaig fer teu
el seu cos ardent.
Vaig somiar
com altres cops he somiat,
vaig dir el teu nom
i no es va estranyar.
Tots dos sabíem
que només era un joc,
una actuació que algú
podia mirar.
Vam jugar fins la matinada,
entre lluna i rosada.
Amb la pell ardent,
marxant, em va acomiadar,
repetint un nom
que li era estrany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada